" Els sacerdots del capitalisme "

L'aticle començava de la següent manera:

... què fan baix del mateix sostre els directius de France Telecom, la Coca-Cola, The Wall Street Journal, el conseller de Relacions Públiques de Tony Blair, la Banca Morgan, el gobernador del Banc de França i el primer minsitre de Dinamarca....

Si u comença a llegir, un article amb les paraules anteriors, de segur que no para fins acabar-lo, al menys és el que em va passar a mi.

L'altre dia xarrant pel msn amb un colega del poble, ens va sorgir una converssa un caire interessant. I esque de començar xarrant per la vinguda del papà dels catòlics, després fent un símil del paper que representa en la societat el futbol i l'esglèsia, acabà contant-me sobre un llibre que estava llegint. I és a partir d'aquest moment, sobre aquest llibre, que en va vindre l'interès sobre " El Club Bilderberg" .

Cada més de maig, una caravana de cotxes luxosos es direigeix fins a l'hotel escollit per l'organització. En el seu interior, un centenar de banquers, jefes de governs, economistes, presidents de multinacionals, acadèmics i responsables dels mijtans de comunicació.

Tots ells es tanquen durant un intens cap de setmana pocs dies abans de la reunió del G8. El sistema de seguretat per a protegir aquest grup es tan elitista com els seus membres. Entre ells varis agents de la CIA.

La premsa està prohibida. Ningú informa sobre el que allí es debateix, no hi ha fotografies oficials. Les reunions anuals d'esta selecta associació, coneguda com el " Club Bilderberg", es celebren des de 1954 en una atmòsfera d'estricte secretisme. Així ho defineix la mateixa Enciclopèdia Britànica.

I esque si comencem a fer una llista de la gent que assisteix aquesta secreta reunió, comences a lligar cables, i et sorgeix la idea de : ostres, si ells sols dominen el món !

Entre les persones o empreses més conegudes que assitiren a l'última reunió podem destacar la presència de: Danone, la Danish Oil and Gas Corporation i la Heineken N.V.. Entre els representants dels mitjans de comunicació, estava Juan Luis Cebrián (Prisa) y periodistes de Die Zeit, La Republica, Le Figaro y The New York Times.

Mai se sap les conclusions que s'adopten en aquestes reunions. Segons els experts en Bilderberg, el Club funciona segons el sistema de cercles concèntrics. Es compta amb un comité directiu compost per quaranta persones, que escullen els convidats de l'edició de l'any en curs segons l'agenda temàtica prevista.

Es considera que dintre d'aquest club, alhora de decidir, els països compten menys que les multinacionals. Cosa que ja comença a fer interessant assabentar-se sobre aquestes teories sobre el Club Bilderberg.

Una de les coses que més em va soprendre llegint i cercant per internet va ser que, es diu que " quan algú fa escala en Bilderberga, ja ha arribat". I esque aquesta frase, té molta substància. Ja que Bill Clinton i Tony Blair, van assistir aquesta reunió, poc abans de combertir-se governants del seu país.

A ESPANYA....

Espanya ha sigut una vegada seu d'un econtre del Club. En 1989, Felipe Gonzalez va donar la benvinguda al grup en el balneari de La Toja ( Pontevedra). Entre els presents, Jesús de Polanco i Miguel Boyer.

Entre els espanyols que ha passat per Bilderberg en alguna de les seues edicions es troba Mauel Fraga ( un altre que tal!!! ), el director de Ford Espanya, Rodrigo Rato, Pedro Solbes, Juaquin Almunia...

Un dels titulars que també m'ha cridat l'atenció, és el següent: “Kofi Annan está casado con una hija del principal mecenas de Bilderberg”.

A partir d'ací.. u ja comença a traure conclusions del que es mou pel nomenat Club.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASES NO SOLEN INFORMAR SOBRE AQUESTOS ASSUMPTES.

"...los medios de comunicación de masas no suelen informar sobre estos asuntos Hay demasiados intereses económicos en los grandes grupos de comunicación. Como ejemplo, basta analizar qué pasa en Le Figaro, el diario más vendido de Francia. Cuando murió el último propietario, sus ocho hijos decidieron vender el 80% de las acciones. Un 40% fue adquirido por Serge d’Assault, el primer fabricante de aviones de combate de Francia, quien tiene prohibida la entrada a Bélgica por negocios ilegales. El otro 40% ha sido adquirido por el grupo Carlyle, cuyo principal accionista es George Bush padre. ¿Qué estará dispuesto a escribir Le Figaro con estos dos señores detrás?...

Una de les altres coses que he llegit, en una entrevista sobre l'esmentat Club, que li fan a un professor de la UAB. Diu que aquest, llegint i investigant sobre el destre del Prestige va averiguar que aquest vaixell formava part d'una empresa suïssa que per un altra banda formava part d'una altra empresa rusa, en la qual tenia molts interessos Putin. Açò ho va llegir aquest professor en el diari francés Le Mond, i setmanes després aparegué aquest article igual, però amb una linia retallada, en El País. Quina casualitat que la linia que s'havia omitit fou la que apareixia el nom de Putin.

..." Cuando Putin aspiraba a ser presidente de Rusia las encuestas le daban sólo un 5% de posibilidades. Entonces se produjeron tres atentados de Moscú en los que murieron 280 personas. Putin apareció por televisión pidiendo ser elegido para garantizar la paz y seguridad. Finalmente, ganó las elecciones. Recientemente se ha descubierto que aquellas bombas no fueron chechenas, sino que las instaló el KGB, la organización que hasta poco antes había dirigido Vladimir Putin..."

Bé amb tot açò, no pretenc res. Però aquesta és una bona manera, de que als curiosos que entren a pegar una miradeta, s'enteren una mica de com està el món... al menys a mi llegir sobre tot açò em resulta interessant. I a vosaltres? Confieu en unes eleccions democràtiques sabent qui hi ha vuit empreses al món que decideixen del que ens podem assabentar pels mitjans de comunicació ???