Vessant amor...

Vull recordar punt per punt aquells moments, xupant-me els dits del record, com un infant es xupa els seus plens de confitura.

Vull repetir-me cada paraula que em digueres, imitant la teua veu, tan càlida i convinvcent. I recórrer els carrers i les placetes, asseure’m en una banc del passeig, portant al meu costat les teves passes i la teva ombra.

Un rellotge tocava quarts de nit i els nins se n’entraven a casa. Les barques començaven a sortir i el renou dels motors no em deixava escoltar bé les teves paraules, les endevinava, però , amarades d’amor, vessant amor per tot costats...

- Què dius? NO et sent, vols repetir-ho?
- Et deia que des de fa dies començ a entrendre Marx i que m’agrada.